Finalitats educatives de l'escoltisme català

L'escoltisme vol que arribis al màxim del teu potencial físic, intel·lectual, social i espiritual per viure com a persona responsable a la teva comunitat local, nacional i internacional. Ho fa mitjançant l'educació en el lleure, amb un mètode propi que et demana aprendre fent, decidir amb altres i actuar al territori.

Si tens fills en edat escolta o et formes com a cap, aquí trobes què busca aquest moviment nascut el 1907 a Anglaterra, quins valors et proposa i com es tradueixen en autonomia, compromís social i respecte per la natura. Tot el que llegeixes prové de la història i de la definició que recull la Viquipèdia sobre escoltisme.

Què vol aconseguir l'escoltisme amb tu?

La finalitat declarada és contribuir al teu autodesenvolupament com a noi o noia. No et proposa substituir l'escola ni la família, sinó complementar allò que l'escola aborda amb dificultat, com l'autonomia, la iniciativa personal i la interacció amb el món físic i social. Per això parla d'educació integral, perquè abraça conjuntament dimensions que sovint van per separat.

A la pràctica, aquesta finalitat et situa com a individu, com a ciutadà responsable i com a membre de comunitats concretes. Tries, proves i revises el que has fet amb el teu grup. L'acció educativa és rellevant sobretot quan cal aprendre per a l'acció i des de l'acció, com preparar una sortida, repartir tasques o resoldre un conflicte de patrulla.

Créixer per dins i per fora alhora

El moviment es defineix avui com un moviment educatiu per a joves, autogovernat, independent i apartidista, de base voluntària i obert a tothom sense distinció d'origen, nacionalitat, poble o creença. Aquesta obertura respon a una finalitat, a uns principis compartits i a un mètode propi. Institucionalment s'estructura en organitzacions internacionals, com l'Organització Mundial del Moviment Escolta i l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes.

Quan Baden-Powell torna de l'Àfrica del Sud, on havia defensat Mafeking durant la guerra dels bòers amb l'ajuda de nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars com a missatgers, reflexiona sobre uns joves exploradors per a la pau que actuïn fora del temps de guerra. Li preocupa també que el jovent del seu país s'adapti amb dificultat a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables. D'aquí surt el llibre Aids to Scouting, escrit el 1899 per a adults militars, que a Londres té bona acollida en cercles educatius i desperta l'interès de nois i noies que li adrecen consultes.

Per què aprens fent i no només escoltant?

El 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament de prova amb una vintena de nois de diferents entorns i classes socials. El resultat porta, l'any següent, a la publicació de Scouting for boys, editat en fascicles, amb petites històries i consells per aventurar-se a explorar el medi natural d'acord amb normes de comportament similars a les dels cavallers medievals. La novetat és proposar activitats en el medi natural en una societat anglesa amb alt grau d'industrialització.

Aquest aprenentatge en el medi natural explica per què el teu progrés es mesura en accions i no en exàmens. Prepares el menjar, t'orientes amb el mapa, tens cura del material i valores després què ha funcionat. El Mètode escolta a Catalunya recull aquesta lògica i la situa en la història i els valors que el teu agrupament aplica cada curs.

Què et demana la Promesa i la Llei?

L'acció educativa adreçada a nois i noies es basa en un sistema de valors que s'expressa en un codi de comportament, la Llei escolta, i en l'adhesió explícita i voluntària a aquest model de conducta, la Promesa escolta. Històricament, la Llei i la Promesa, formulades per Robert Baden-Powell, esdevenen les eines metòdiques centrals de l'autoformació i la manera de comprovar que totes les associacions del món comparteixen els mateixos valors.

Cada associació ha de formular la Llei i la Promesa en un llenguatge modern adaptat a la seva cultura i realitat social, amb una adaptació ratificada per l'organització. Això explica per què el text pot canviar de formulació sense canviar de fons. No reps una norma imposada des de fora, sinó que et compromets davant el teu grup a viure d'una manera concreta, descrita a la Viquipèdia com a moviment educatiu per a joves amb finalitat i principis compartits.

Déu, els altres i tu mateix

Per al conjunt del moviment, els valors s'expressen en tres principis que fan referència a la dimensió espiritual, la dimensió social i la dimensió personal. Aquests principis representen el model de societat i de manera de viure que tots els escoltes comparteixen. Entendre'ls t'ajuda a llegir per què cada activitat et demana una cosa més que simple tècnica.

El primer aborda la dimensió espiritual com a deure envers Déu, és a dir, adhesió a uns principis espirituals, lleialtat a la religió que els expressa i acceptació dels deures que en resulten. La proposta vol ajudar-te a transcendir el món material i a buscar valors espirituals per a la teva vida. La Viquipèdia precisa que aquesta recerca no ha de ser necessàriament una creença religiosa, com ho demostra l'existència des de l'inici d'associacions laiques en diversos països.

Autonomia que es practica en patrulla

El tercer principi aborda la dimensió personal com a deure envers un mateix, entès com a responsabilitat del propi desenvolupament. Cada persona ha d'assumir la responsabilitat del ple desenvolupament de les seves capacitats. En llenguatge de cau, això vol dir que portes el teu tram, que saps què et toca fer i que demanes ajuda quan cal.

Aquesta autonomia es va repensar a Europa a partir dels anys 70 del segle passat, sota els efectes del maig francès del 1968, dels moviments de protesta contra la guerra del Vietnam i de l'antimilitarisme i l'objecció de consciència. Les associacions de França, Bèlgica, Alemanya i Catalunya van revisar el sistema de patrulles, el progrés individual, les franges d'edat, els símbols i la desmilitarització dels uniformes. Van introduir canvis basats en la psicopedagogia, com els ràngers de 12 a 14 anys, els pioners de 14 a 16 anys i el TRUC, així com la pedagogia de grup, el progrés personal i el treball per projectes. Més tard, als anys vuitanta, la coeducació marca la unificació d'agrupaments i afavoreix en molts països la fusió d'associacions de nois i de guiatge de noies.

Compromís social que comença al barri

El segon principi aborda la dimensió social com a deure envers els altres, és a dir, lleialtat al propi país i, alhora, la promoció de la pau, l'entesa i la cooperació locals, nacionals i internacionals, i participació en el desenvolupament de la societat, amb reconeixement i respecte per la dignitat dels altres i per la integritat de la natura. Aquests dos eixos abracen tota la concepció de l'educació en la ciutadania de l'escoltisme.

A Catalunya aquest compromís té una llarga trajectòria. Les primeres activitats daten de 1912, quan Pere Roselló i Aixet i Ignasi Ribera i Rovira van formar, respectivament, Exploradores Barceloneses i Jovestels de Catalunya, mentre que en les activitats per a noies és pionera l'efímera Girls Guides. L'escoltisme l'introdueix Josep Maria Batista i Roca, que el 1928 organitza el primer campament a l'ermita de la Salut del Papiol, una iniciativa que es distingeix per ser la primera de caràcter catalanista a arrelar. Arrela i s'estén gràcies a grups de jovent de centres excursionistes i d'entitats religioses, amb els Minyons de Muntanya creats el 1927 i constituïts com a Consell General de la Germanor el gener de 1930. Durant la II República el moviment va continuar en auge, va tenir dificultats arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i el 1937 va prendre la decisió d'unificar-se amb el nom d'Institució Catalana d'Escoltisme.

Natura i territori com a casa comuna

El respecte per la integritat de la natura forma part del deure envers els altres, no és un afegit. L'aprens quan deixes net el terreny, quan fas servir l'aigua amb mesura i quan planifiques el recorregut en funció del grup i del lloc. La vida d'agrupament amb sortides i camps et mostra com aquest respecte es reparteix durant el curs entre reunions setmanals, sortides i campaments.

Després de la Guerra Civil, el moviment no recupera la plenitud fins a la dècada de 1950, amb un paper destacat de mossèn Antoni Batlle i Mestre i amb noves entitats com la Delegació Diocesana d'Escoltisme i l'Associació Catalana d'Escoltisme, en un període d'expansió malgrat els entrebancs de les autoritats franquistes. Als anys 70, en plena efervescència social i política, joves caps, molts universitaris, van pressionar per adaptar l'escoltisme a les necessitats del moment, van renovar mètodes i estructures, es van comprometre amb l'Assemblea de Catalunya i van participar en la Taula de Joves de Catalunya i en campanyes com la Marxa de la Llibertat i la de la majoria d'edat als 18 anys. Van ser també els anys de la generalització de la coeducació, de la creació d'Escoltes Catalans, de la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i de la constitució de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge. A les Balears, Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret es van establir a Mallorca el 1954, van iniciar junts l'escoltisme el 1956 amb la Secció Ramon Llull acollida a Joventut Antoniana, van crear el 1958 el primer grup femení amb l'Agrupament Reina Constança i, després de més de 50 anys d'expansió per molts pobles, es va crear el 1993 la Fundació Maria Ferret.

Una història que pots tocar amb les mans

L'any 2007 es va commemorar el centenari, perquè l'agost de 1907 Baden-Powell va dur a terme a Brownsea el primer campament escolta. Durant aquell any es van fer molts actes arreu del món. En aquesta avinentesa, l'Institut d'Estudis Catalans va convocar un simposi amb el títol Escoltisme, autoformació i ciutadania activa. Un balanç de cara al futur, amb responsables i caps de l'escoltisme internacional i de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, al costat d'especialistes i estudiosos. El desembre de 2007, Eumo, l'editorial de la Universitat de Vic, va publicar dins la col·lecció Textos Pedagògics una nova edició íntegrament en català d'Escoltisme per a nois, amb ressenyes biogràfiques de Baden-Powell i històriques de l'època i de l'escoltisme al llarg dels segles XX i XXI. El llibre de Baden-Powell, base de l'escoltisme, havia estat traduït a totes les llengües i editat en català amb el títol Escoltisme per a nois a Barcelona el 1968. El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts i l'escoltisme s'havia estès per diversos països, sobretot dins l'àrea d'influència britànica, i el mateix any, a instàncies del rei Eduard VII, el tinent general Robert Baden-Powell va abandonar la carrera militar per dedicar-se plenament al moviment. Al principi s'adreçava a nois de 12 a 14 anys, anomenats pròpiament scouts, i més tard es va crear el moviment dels cub-wolfs, cadells de llop o llobatons, amb l'objectiu directe d'inculcar als joves el servei a Déu i al propi país.

Aquest curs, tria amb el teu fill o amb la teva patrulla un compromís concret per a cada dimensió: personal, social i espiritual, escriu-lo al quadern de curs i revisa'l al final de cada trimestre al cau.