Salta al contingut
Cendra i CamíRevista d'escoltisme i lleure CAT Comença a llegir

FR-011 · Formació i entitats

Com es planifica una entitat de lleure

Com planifica el futur una entitat de lleure, què és un pla estratègic, com es defineixen objectius i com es concreten en el pla anual de curs.

Per La redacció de Cendra i Camí · Verificat el · 6 min de lectura

Two coordinators discussing blank paper sheets pinned to a corkboard in a small bright office.
Imatge feta per a aquesta entrada. Fotografia: La redacció de Cendra i Camí.

Busques el pla estratègic, vols entendre d'on parteix, què vol aconseguir en tres anys i com es concreta cada any, i vols saber si et pots refiar del que llegeixes. La pàgina Qui som de la Federació no publica la diagnosi inicial, els objectius a tres anys ni el pla anual que els concreta. El que sí que hi trobes és la base sobre la qual qualsevol pla ha de treballar: qui forma la Federació, quanta gent mou i quina manera d'educar defensa.

The details cited in this entry were checked on presentació de la Federació.

Què pots esperar d'aquest pla que encara no veus?

Quan penses en un pla estratègic, imagines un document amb una imatge inicial, unes prioritats i un calendari. Aquí encara no tens aquest document davant teu, però tens els punts de partida que tot pla necessita. Pots preguntar-te quantes associacions hi ha darrere, quants agrupaments sostenen l'activitat setmanal i quins valors no es negociaran encara que canviïn les accions. Si tens un fill en un agrupament o si ets cap en formació, aquest marc et serveix per llegir qualsevol objectiu futur amb criteri i per demanar comptes amb preguntes concretes.

D'on ve la Federació que ha de planificar?

La Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge es va constituir el 1977. No neix del no-res, neix de l'acord entre realitats que ja treballaven a Catalunya i que decideixen caminar juntes. Aquesta dada et diu alguna cosa útil per a un pla: no es planifica per crear un moviment, es planifica per ordenar i fer créixer un moviment que ja té arrels locals, equips de caps i famílies que el sostenen. Per situar aquest recorregut pots repassar la història de l'escoltisme català i veure com la continuïtat conviu amb el canvi.

Quines tres associacions sostenen el projecte?

La Federació agrupa el que avui són les associacions escoltes i guies existents a Catalunya: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya. No cal que memoritzis les sigles per entendre el pla, però sí que has de distingir els nivells. L'agrupament és on el teu fill va al cau cada dissabte, l'associació dona suport pedagògic i organitzatiu, i la Federació dona una veu comuna al país i cap enfora. Qualsevol objectiu a tres anys ha de passar per aquests tres nivells sense trencar la vida local.

Per què la dimensió internacional compta en un pla?

A través de la Federació, els agrupaments també prenen una dimensió internacional i participen en l'Organització Mundial del Moviment Escolta i en l'Associació Mundial de Noies Escoltes i Noies Guies. Aquestes dues organitzacions són presents en més de 160 països i reuneixen més de 40 milions de membres arreu del món. Per a tu, això es tradueix en mètode compartit, en trobades i en criteris educatius que no depenen només d'un territori. Un pla que ignori aquesta escala perdria una part del sentit de ser escolta avui.

Quanta gent mou avui el moviment?

La Federació es presenta com el projecte d'escoltisme i guiatge del país, present arreu del territori català, i implica directament més de 20.000 infants i joves. D'aquest grup, 4.000 són caps, responsables i líders del projecte educatiu. Pots llegir les xifres a la presentació de la Federació i fer-te una idea del pes del voluntariat. Cada cap acompanya un grup petit, prepara activitats, parla amb famílies i assumeix responsabilitats de seguretat i de pedagogia sense cobrar per aquesta feina.

Què fan els 200 agrupaments cada setmana?

La Federació compta amb 200 agrupaments que desenvolupen el projecte escolta i guia des de l'arrelament i la implicació local. Això vol dir locals oberts cada setmana, sortides de cap de setmana i camps d'estiu, però també relació amb el barri o el poble. Els agrupaments busquen sinergies per a la participació i el compromís amb els municipis amb els quals conviuen. Si vols entendre aquest ritme, mira la vida d'agrupament i fixa't en com l'activitat petita sosté el projecte gran. El pla anual, quan existeixi, haurà de respectar aquest calendari real.

Quina força tenen les famílies en el projecte?

El moviment mou més de 15.000 famílies implicades en l'escoltisme i el guiatge i en el projecte de cadascun dels agrupaments. Tu, com a família, no ets un client que paga una quota i espera un servei. Ets una part que acompanya, que porta i recull, que participa en reunions i que sosté decisions. Aquesta xifra explica per què una diagnosi seriosa ha d'escoltar famílies i no només equips de caps. També explica per què un objectiu escrit sense comptar amb el temps real de les famílies queda sobre el paper.

Com es decideix i com s'aprèn a decidir?

És un tret essencial de l'organització escolta i guia a Catalunya la participació democràtica, tant com a manera de treball interna com a aprenentatge per als infants i joves. Tu ho veus quan els infants trien el nom de la colla, quan els joves voten el projecte de camp i quan els caps decideixen en assemblea. Aquesta manera de fer enllaça amb com es prenen decisions en trobades àmplies. Un pla estratègic coherent no pot imposar-se des de dalt, ha de néixer d'aquesta cultura i tornar-hi per ser revisat.

Per què la natura i l'acció són centrals?

La pàgina destaca l'entorn natural com a bon lloc per dur a terme les activitats pròpiament educatives i l'educació a través de l'acció. Tu ho reconeixes en una ruta que exigeix orientar-se, en una nit de campaments que obliga a organitzar torns i en un servei al territori que implica embrutar-se les mans. Aprendre fent, fora de l'aula, dona sentit a la progressió personal. Qualsevol objectiu futur que parli de qualitat educativa haurà de mesurar-se aquí: quantes sortides reals, amb quina preparació i amb quina revisió després.

Què sosté els caps que sostenen els infants?

El model és de compromís voluntari i l'essència és la d'un moviment de joves. Aquesta combinació és una proposta amb experiència educativa acumulada i contrastada, i alhora manté una renovació, una actualització i una iniciativa contínues. Tu pots notar-ho quan un cap jove rep el relleu d'un cap amb més anys i aporta una idea nova sense trencar el fil. Per a un pla, això és una tensió fèrtil: cal cuidar la formació i evitar el cansament, i cal deixar espai perquè cada generació faci seu el projecte.

Si ets família o cap, demana al teu agrupament com connecta el curs vinent amb aquest marc i quina part et toca a tu.

Per continuar llegint

Tres entrades veïnes

Representatives from several youth groups talking around a round table with notebooks in a civic centre meeting room.

Formació i entitats

Com treballen juntes les entitats de lleure

Com cooperen les entitats de lleure a Catalunya, què aporten les federacions, les coordinadores territorials i el treball en xarxa estable comarcal.

· 8 min

Young adults in outdoor jackets attending a practical workshop building a wooden structure with ropes in a forest.

Formació i entitats

Tipologia de cursos de formació del lleure

Tipologia de cursos del lleure educatiu català, curs de monitor, curs de cap, especialitats i itineraris per continuar aprenent com a educador.

· 7 min

An experienced trainer demonstrating first aid bandaging to a group of seated young trainees outdoors.

Formació i entitats

Qui forma els monitors i monitores de lleure

Qui forma les monitores i els monitors de lleure a Catalunya, què fan les escoles formatives i quin paper tenen les entitats en l'aprenentatge.

· 6 min