Com treballen juntes les entitats de lleure

Si tens un fill a l'agrupament o ets cap en formació, aviat descobreixes que cap cau no camina sol. Darrere de cada dissabte, de cada sortida i de cada camp d'estiu hi ha acords entre agrupaments, federacions i coordinadores per compartir locals, material, assegurances, formació i criteris educatius. Entendre aquesta cooperació t'ajuda a saber a qui pots demanar ajuda i per què totes les unitats treballen amb una mateixa base.

Per què cal cooperar més enllà del cau

Un agrupament sosté la vida setmanal amb voluntaris joves i famílies. Tu ho veus en el ritme del curs, en les reunions de caps i en la preparació de la sortida. Cap equip, però, pot resoldre sol temes com la seguretat a la muntanya, la formació continuada, la relació amb l'ajuntament o la lectura pedagògica d'un conflicte al cau. Per això els agrupaments s'agrupen en una federació que els dona suport i facilita la seva tasca educativa. A la pràctica, això vol dir posar en comú dubtes, documents i experiències perquè no hagis de reinventar cada any el projecte, el protocol de camp o la programació del trimestre. Si vols situar aquesta ajuda setmanal, pots llegir la vida d'agrupament amb activitats, camps i famílies i veure on encaixa el suport extern.

Què aporta una federació als agrupaments?

Acció Escolta de Catalunya es presenta com una federació sense ànim de lucre que educa infants i joves de 6 a 20 anys. El seu objectiu declarat és donar suport a la feina dels seus agrupaments i facilitar-la, no substituir-los. El mètode escolta posa l'infant i el jove al centre del seu aprenentatge i del seu creixement personal, perquè esdevingui una persona crítica i compromesa amb el seu entorn, amb la idea de deixar el món millor de com l'ha trobat. Tu ho notes quan el teu fill prepara una empresa per patrulla, quan vota en consell o quan avalua el camp. La federació vetlla perquè aquest mètode s'apliqui amb qualitat i amb continuïtat d'un agrupament a un altre.

Un mètode compartit per parlar el mateix llenguatge

L'escoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure. Va néixer l'any 1907 a Anglaterra, impulsat per Robert Baden-Powell, i es va estendre a molts països. Avui es defineix com un moviment educatiu per a la gent jove, autogovernat, independent i no partidista, de base voluntària i obert a tothom sense distinció d'origen, nacionalitat, poble o creença. Aquesta definició compartida permet que agrupaments molt diferents facin servir els mateixos referents. La finalitat és contribuir a l'autodesenvolupament dels nois i noies perquè assoleixin el màxim del seu potencial físic, intel·lectual, social i espiritual com a individus, com a ciutadans responsables i com a membres de les seves comunitats locals, nacionals i internacionals. Quan diverses entitats assumeixen aquesta finalitat, els intercanvis de caps, les taules de programa i les trobades de branca tenen sentit. Per resseguir d'on ve aquest llenguatge comú, et serveix el mètode escolta a Catalunya amb història, valors i projecte.

Tres principis que ordenen els criteris

Compartir criteris demana un codi clar. En l'escoltisme, l'acció educativa es basa en un sistema de valors que s'expressa en la Llei escolta i en la Promesa escolta, assumides de forma explícita i voluntària. Per al conjunt del moviment, els valors s'ordenen en tres principis. El primer mira la dimensió espiritual i parla del deure envers Déu, entès com l'adhesió a uns principis espirituals i la lleialtat a la religió que els expressa, tot i que des de l'inici hi ha associacions laiques que viuen aquesta recerca sense creença religiosa. El segon mira la dimensió social i parla del deure envers els altres, amb lleialtat al seu país i promoció de la pau, l'entesa i la cooperació locals, nacionals i internacionals, a més de la participació en el desenvolupament de la societat, el respecte a la dignitat dels semblants i la integritat de la natura. El tercer mira la dimensió personal i parla del deure envers un mateix, amb responsabilitat pel desenvolupament propi. Si el teu consell de caps discuteix un límit, un càstig o una activitat de servei, tornar a aquests tres eixos ajuda a decidir amb calma i amb coherència entre agrupaments.

Valors que demanen coordinació territorial

Acció Escolta de Catalunya diu que tots els seus valors són interseccionals i s'han d'entendre de manera global. La llista que publica inclou aquests deu noms: educatiu, assembleari, juvenil, voluntari, catalanista, ideològicament compromès, feminista i diversitat sexual, laic, ecologista i anticapitalista. Pots llegir la descripció que fa l'entitat de la seva federació sense ànim de lucre per veure com formula la missió i la visió completes. Aquests valors no queden en un cartell. La visió diu que cada agrupament hauria de ser un agent educatiu clau i de referència en el seu entorn, reconegut per les administracions, per la resta d'agents educatius i per la societat que l'envolta. També diu que l'ajuda de la federació ha de facilitar que els agrupaments esdevinguin agents de transformació social, amb espais feministes, inclusius, assemblearis i de voluntariat arreu del territori català. Quan cooperen entre ells, els caus poden compartir formació en coeducació, protocols contra violències, pràctiques d'assemblea o criteris de consum i de natura.

Com es comparteix la formació de caps?

La visió inclou un itinerari formatiu propi que vol donar resposta a les necessitats actuals de tots els seus membres i vetllar per l'aplicació de qualitat del mètode escolta. Tu ho vius quan fas el curs de monitor, quan un formador visita el teu cau o quan intercanvies programacions amb caps d'un altre poble. Compartir la formació permet que un cap de Lleida i una cap del Maresme valorin una vetlla, una progressió personal o un treball per projectes amb els mateixos indicadors. A Catalunya, aquesta lògica ve de lluny. Després dels canvis pedagògics dels anys setanta, amb noves franges d'edat, pedagogia de grup, progrés personal i treball per projectes, i després de la introducció de la coeducació als anys vuitanta, calia posar en comú el llenguatge, les etapes i els símbols. Les escoles de formació i els plans de branca neixen d'aquesta necessitat de no formar cada equip pel seu compte.

Què ensenya la història catalana sobre unir forces?

Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, amb Exploradores Barceloneses i Jovestels de Catalunya, impulsades respectivament per Pere Roselló i Aixet i Ignasi Ribera i Rovira. Josep Maria Batista i Roca va organitzar el primer campament l'any 1928 a l'ermita de la Salut del Papiol, una iniciativa de caràcter catalanista que arrela a través de grups de jovent de centres excursionistes i d'entitats religioses. El 1927 neixen els Minyons de Muntanya, que es constitueixen com a Consell General de la Germanor dels Minyons de Muntanya el gener de 1930. Durant la Segona República el moviment creix, i el 1937 decideix unificar-se amb el nom d'Institució Catalana d'Escoltisme. Després de la Guerra Civil, la plenitud no torna fins a la dècada de 1950, amb el paper de mossèn Antoni Batlle i Mestre i amb noves entitats com la Delegació Diocesana d'Escoltisme i l'Associació Catalana d'Escoltisme, en un període d'expansió malgrat els entrebancs de les autoritats franquistes. Als anys setanta, la generalització de la coeducació i la fusió d'entitats porten a la creació d'Escoltes Catalans, a la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i a la constitució de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge. Tu hi llegeixes una lliçó clara: unir estructures serveix per compartir programa, per defensar drets davant l'administració i per sostenir caus petits.

Taules, trobades i internacionalitat

A escala mundial, el moviment s'estructura institucionalment en organitzacions internacionals com l'Organització Mundial del Moviment Escolta i l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes. A Catalunya, els anys setanta també van portar el compromís amb instàncies unitàries com l'Assemblea de Catalunya i la participació en la creació i el desenvolupament de la Taula de Joves de Catalunya i de diverses taules comarcals i municipals, així com en campanyes com la Marxa de la Llibertat. Aquestes taules són un bon exemple de coordinació: permeten acordar calendaris, criteris de seguretat, preus de cases de colònies i missatges davant l'ajuntament o la Generalitat. La pàgina «Qui som» no publica el detall de quotes, censos o convenis vigents. Per entendre com es prenen avui aquests acords entre iguals, pots mirar com es prenen decisions en assemblees i congressos i fixar-te en els torns de paraula, les actes i els mandats.

Què pots compartir amb l'agrupament veí

Sense sortir del teu barri, la cooperació comença per coses concretes. Pots compartir tendes, bordons, farmacioles, projectors i furgoneta, sempre amb un full de reserves i un responsable de manteniment. Pots compartir formadors per a un cap de setmana de tècniques, una sortida conjunta de pioners o una activitat formativa per a llobatons. Pots compartir criteris sobre mòbils al camp, menús i al·lèrgies, ràtios per excursió, bany en riu i vetlles de nit. També pots compartir la relació amb el territori: neteja d'un corriol, servei a una festa major, coneixement d'una masia o d'un bosc comunal. Quan aquests acords es fan entre tres o quatre caus d'una mateixa zona, neix, de fet, una coordinació territorial, encara que no tingui segell oficial. L'important és que quedi escrit qui convoca, qui custodia el material i com es resol un desacord.

Parla amb el teu consell de caps i proposa una trobada amb l'agrupament més proper per posar en comú el calendari del trimestre, el banc de material i una activitat de branca compartida.